Declaració de Cambridge

20 d’abril de 1996

Avui les esglésies evangèliques són gradualment dominades per l’esperit dels temps en comptes de l’Esperit de Crist. En tant que evangèlics, fem una crida a nosaltres mateixos a fi de penedir-nos d’aquest pecat i de recuperar la fe cristiana històrica.

Al llarg de la història, el sentit de les paraules canvia. En el nostre temps, això ha passat amb el mot «evangèlic». En el passat, va servir per relligar en la unitat cristians d’una àmplia diversitat de tradicions eclesials. L’evangelicalisme històric era confessional. Va abraçar les veritats essencials del cristianisme tal com van ser definides en els grans concilis ecumènics de l’església. Addicionalment, els evangèlics també compartien el patrimoni comú de les «soles» de la Reforma protestant del segle XVI.

Avui la llum de la Reforma s’ha atenuat notablement. La conseqüència ha estat que el mot «evangèlic» s’ha tornat tan inclusiu que ha perdut el seu significat. Ens enfrontem al perill de perdre la unitat que ens ha costat segles d’aconseguir. A causa d’aquesta crisi i del nostre amor per Crist, el seu evangeli i la seva església, volem esforçar-nos d’afirmar novament el nostre compromís vers les veritats centrals de la Reforma i l’evangelicalisme històric. Afirmem aquestes veritats no pas pel seu lloc en les nostres tradicions, sinó perquè creiem que són centrals per a la Bíblia.

Sola Scriptura: l’erosió de l’autoritat

L’Escriptura ella sola és la regla inerrant de la vida eclesial, però avui l’església evangèlica ha separat l’Escriptura de la seva funció d’autoritat. A la pràctica, massa sovint l’església es guia per la cultura. Les tècniques terapèutiques, les estratègies de màrqueting, i el ritme de l’entreteniment tenen freqüentment més a dir sobre el que l’església vol, com funciona i què ofereix, que la Paraula de Déu. Els pastors han negligit el seu dret a supervisar el culte, amb el contingut doctrinal de la música inclòs. Mentre que l’autoritat bíblica s’ha abandonat a la pràctica, les veritats s’han eclipsat en la consciència cristiana, i les doctrines han perdut la seva prominència, l’església s’ha anat paulatinament buidant de la seva integritat, autoritat moral i direcció.

En comptes d’adaptar la fe cristiana per satisfer les percebudes necessitats dels consumidors, cal proclamar la llei en tant que mesura única de la vera justícia i l’evangeli en tant que únic anunci de la veritat salvífica. La veritat bíblica és indispensable per a la comprensió, nodriment i disciplina eclesials.

L’Escriptura ens ha de sostreure més enllà de les nostres necessitats percebudes per dur-nos a les necessitats reals i alliberar-nos de veure’ns a nosaltres mateixos a través d’imatges seductores, clixés, promeses i prioritats de la cultura de masses. Només en la llum de la veritat divina podem comprendre’ns de manera certa i albirar el que Déu ha preparat per a les nostres necessitats. Per tant, la Bíblia s’ha d’ensenyar i predicar a l’església. Els sermons han de ser exposicions de la Bíblia i les seves ensenyances, no pas expressions de les opinions del predicador o les idees dels nostres temps. Ens hem de conformar amb el que Déu ens ha donat i res més.

L’obra de l’Esperit Sant en l’experiència personal no es pot separar de l’Escriptura. L’Esperit no parla en formes independents de l’Escriptura. Sense l’Escriptura no hauríem mai conegut la gràcia divina en Crist. La Paraula bíblica, més que una experiència espiritual és la prova de la veritat.

Tesi primera: Sola Scriptura

Reafirmem que l’Escriptura inerrant és l’única font de la revelació divina escrita i que ella sola és vinculant en consciència. La Bíblia ella sola ensenya tot el que és necessari per a la nostra salvació del pecat i és l’estàndard pel qual s’ha de mesurar tota actitud cristiana.

Neguem que tot credo, concili o individu sigui vinculant per a la consciència cristiana. Neguem que l’Esperit Sant parli de manera independent o contrària al que s’exposa a la Bíblia, o que l’experiència espiritual personal pugui ser cap vehicle de revelació.

Solus Christus: l’erosió d’una fe centrada en Crist

A mesura que la fe evangèlica es va secularitzant, els seus interessos s’han anat difuminant amb els de la cultura. El resultat ha estat una pèrdua dels valors absoluts, un individualisme permissiu, i una substitució de la plenitud per la santedat, la recuperació pel penediment, la intuïció per la veritat, el sentiment per la creença, la sort per la providència, i la gratificació immediata per una esperança perdurable. Crist i la seva creu han estat desplaçats del centre de la nostra visió.

Tesi segona: Solus Christus

Reafirmem que la salvació es duu a terme només per l’obra mediadora del Crist històric. La seva vida sense pecat i la seva expiació vicària són suficients en ells sols per a la nostra justificació i reconciliació amb el Pare.

Neguem que l’evangeli sigui predicat si l’obra vicària de Crist no és explicitada i si la fe en Crist i la seva obra no són exigides.

Sola Gratia: l’erosió de l’evangeli

Una confidència injustificada en les capacitats humanes és un producte de la natura caiguda de l’home. Aquesta falsa confidència avui és present arreu del món evangèlic; des de l’evangeli de l’autoestima a l’evangeli de la prosperitat i la curació, des d’aquells que han transformat l’evangeli en un producte que es ven i els pecadors es transformen en consumidors que volen comprar, als altres que expliquen la veracitat de la fe cristiana simplement perquè aquesta funciona. Això silencia la doctrina de la justificació més enllà dels compromisos oficials de les nostres esglésies. La gràcia divina en Crist no és merament necessària sinó que és l’única causa eficient de salvació. Confessem que els homes neixen espiritualment morts i incapaços de fins i tot cooperar amb la gràcia regeneradora.

Tesi tercera: Sola Gratia

Reafirmem que en la salvació som rescatats de la ira de Déu només per la seva gràcia. Aquesta obra sobrenatural de l’Esperit Sant ens mena a Crist, ens allibera de l’esclavatge del pecat, i ens eleva de la nostra mort espiritual a una vida espiritual.

Neguem que la salvació sigui en cap sentit per obra humana. Els mètodes, tècniques i estratègies humans en si mateixos no poden acomplir aquesta transformació. La fe no es pot produir en la nostra natura humana sense regenerar.

Sola Fide: l’erosió de l’article cabdal

La justificació és només per gràcia mitjançant només la fe per causa única de Crist. Aquest és l’article pel qual una església se sosté o s’esfondra. Avui aquest article és sovint ignorat, distorsionat o fins i tot negat per líders, erudits i pastors que s’autoanomenen evangèlics. Per bé que la natura humana caiguda sempre ha abominat de reconèixer la seva necessitat de la imputació de justícia de Crist, la modernitat en gran manera atia el foc d’aquest descontentament vers l’evangeli bíblic. Hem permès que aquest descontentament dicti la natura del nostre ministeri i el que prediquem.

Molts en el moviment del creixement eclesial creuen que la comprensió sociològica dels qui seuen als bancs de l’església és tan important per a l’èxit de l’evangeli com la veritat bíblica que es proclama. El resultat és que hi ha un divorci freqüent entre les conviccions teològiques i la tasca ministerial. L’orientació en màrqueting de moltes esglésies accentua aquesta dinàmica encara més i s’esborra la distinció entre la Paraula bíblica i el món. Es roba la creu de Crist de la seva ofensa i es redueix la fe cristiana a uns principis i mètodes d’èxit per a les empreses seculars.

Encara que puguin creure en la teologia de la creu, aquests moviments l’estan buidant del seu contingut. No hi ha evangeli si no hi ha la substitució vicària de Crist per la qual Déu imputa en ell el nostre pecat i imputa en nosaltres la seva justícia. Perquè ell va carregar damunt seu el nostre judici, ara podem caminar en la seva gràcia com els qui han estat perdonats, acceptats i adoptats com a fills de Déu per sempre. No hi ha cap base per a la nostra acceptació davant Déu si no és per l’obra salvífica de Crist, no pas en el nostre patriotisme, devoció eclesial o decència moral. L’evangeli declara el que Déu ha fet per a nosaltres en Crist. No es tracta del que podem fer nosaltres per arribar a ell.

Tesi quarta: Sola Fide

Reafirmem que la justificació és només per gràcia mitjançant solament la fe per causa única de Crist. En la justificació, la justícia de Crist ens és imputada en tant que única satisfacció possible de la justícia divina perfecta.

Neguem que la justificació es pugui sostenir en cap mèrit nostre, o en una infusió de la justícia de Crist en nosaltres, o que cap institució que digui ser una església i negui o condemni la sola fide pugui ser reconeguda com una església legítima.

Soli Deo Gloria: l’erosió del culte centrat en Déu

Onsevulla de l’església que l’autoritat bíblica s’hagi perdut, que Crist hagi estat desplaçat, que l’evangeli s’hagi distorsionat, o que la fe hagi estat pervertida, això succeeix per una sola raó: els nostres interessos han desplaçat els de Déu i fem la seva obra a la nostra manera. La pèrdua de la centralitat de Déu en la vida eclesial d’avui és habitual i lamentable. És aquesta pèrdua la que ens ha permès de transformar el culte en un entreteniment, la predicació de l’evangeli en màrqueting, la creença en una tècnica, ser bons en el fet de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, i la fidelitat en el fet de tenir èxit. El resultat ha estat que Déu, Crist i la Bíblia ens signifiquen ben poc i ens són ben intranscendents.

Déu no existeix per satisfer les ambicions humanes, els nostres desitjos, la nostra fam de consumir, o els nostres propis interessos espirituals privats. Ens hem de centrar en Déu en el nostre culte i no pas satisfer les nostres necessitats personals. Déu és sobirà en el culte; nosaltres no ho som pas. La nostra preocupació ha de ser pel regne de Déu, no pas per als nostres imperis, popularitat o èxit.

Tesi cinquena: Soli Deo Gloria

Reafirmem que ja que la salvació ve de Déu i és acomplida per Déu, aquesta és per a la glòria de Déu i nosaltres l’hem de glorificar sempre. Hem de viure les nostres vides davant la presència de Déu, sota la seva autoritat i només per a la seva glòria.

Neguem que Déu pugui ser glorificat correctament si el nostre culte es confon amb l’entreteniment, si negligim ja sigui la Llei, ja sigui l’Evangeli en la nostra predicació, o si l’autoajuda, l’autoestima o l’autorealització són permeses en tant que alternatives a l’evangeli.

Una crida al penediment i la reforma

La fidelitat de l’església evangèlica en el passat contrasta radicalment amb la seva infidelitat en el present. A l’inici d’aquest segle, les esglésies evangèliques van sostenir una tasca missionera remarcable, i van construir moltes institucions religioses per servir la causa de la veritat bíblica i el regnat de Crist. Era un temps en el qual l’actitud cristiana i les expectatives eren marcadament diferents de les de la cultura. Avui sovint això no és així. El món evangèlic d’avui està perdent la seva fidelitat bíblica, brúixola moral i zel missioner.

Ens penedim de la nostra mundanitat. Hem estat influïts pels «evangelis» de la nostra cultura secular, que no són cap evangeli. Hem afeblit l’església per la nostra manca de penediment seriós, la nostra ceguesa davant els pecats en nosaltres mateixos que tan clarament veiem en els altres, i la nostra inexcusable fallida d’explicar adequadament als altres l’obra salvífica de Déu en Jesucrist.

També fem una crida sincera als qui professen l’evangelicalisme des de l’error i que s’han desviat de la Paraula de Déu en els temes presentats en aquesta Declaració. Això inclou els qui declaren que hi ha esperança per a la vida eterna al dellà de la fe explícita en Jesucrist, els qui defensen que aquells qui rebutgen Crist en aquesta vida seran anihilats en comptes de patir el judici just de Déu a través del sofriment etern, o els qui defensen que els evangèlics i els catòlics romans són un en Jesucrist, fins i tot quan no es creu la doctrina bíblica de la justificació.

L’Alliance of Confessing Evangelicals demana a tots els cristians que considerin de dur a la pràctica aquesta declaració en el culte, el ministeri, les regles, la vida i l’evangelisme eclesials.

Per mor de Crist. Amen.

Aquesta declaració es pot reproduir sense permís. Us demanem, si-us-plau, que ens en reconeixeu l’autoria tot citant l’Alliance of Confessing Evangelicals.

English to Catalan translation provided by Rev. Dr. Borja Vilallonga.